Carta a la Direcció del
PSC.
A la Federació de
Barcelona. A les Sectorials
A l'Agrupació de Nou
Barris
A les meves amigues i amics
Com sabeu fa més de vint anys sóc
militant del PSC. Vaig afiliar-m'hi perquè m'agrada fer política i
sóc un entusiasta dels moviments socials, de l'associacionisme i de
la participació ciutadana. Les persones que em coneixeu sabeu que
he intentat, dins les meves capacitats i possibilitat, implicar en
associacions i entitats a companyes i companys del partit i de fora.
Sempre he considerat que era una tasca noble, tot sovint poc
reconeguda, i necessària. Perquè una Societat organitzada més
enllà de l'Administració té més eines per lluitar pels seus
drets. Catalunya ha estat pionera en la creació d'associacions de
treballadors i dels sectors més febles de la societat per lluitar
contra les injustícies. El PSC ha estat un bon lloc per impulsar-les
i, alhora, proposar que els ajuntaments les acceptessin com a
interlocutores de la ciutat i gestores cívics d'equipaments públics.
Ho hem impulsat a Barcelona, a pobles i viles de Catalunya.
Quan vaig afiliar-me al PSC el
Secretari era En Raimon Obiols. He seguit tots els Congressos,
participant com a delegat a la majoria. El PSC, de partit dels
ajuntaments ha arribat a ser-ho del Govern de Catalunya. Pasqual
Maragall va obrir l'Etapa actual. Perquè Catalunya avancés calia un
Nou Estatut. La Sentència del Constitucional va deixar clar que no
hi havia res a fer. La resposta del PSOE va ser fatal i la del PSC
ambigua i, el més preocupant, és que no va haver-hi cap reflexió
col·lectiva. Es va seguir com si no hagués passat res.
El PSC, com anys enrere el PSUC i
altres partits de l'esquerra parlamentària i extra-parlamentària,
ha tingut un paper decisiu en la conquesta de drets i la construcció
de la convivència i el benestar del conjunt de la societat catalana
i espanyola. Els i les socialistes hem participat en la millora de la
qualitat de vida i la construcció de ciutats per a les persones, més
lliures i més justes. Barcelona n'és un bon exemple. Però, ara, al
meu entendre, el PSC està esdevenint un apèndix del PSOE i deixant
de ser el partit de les i els socialistes catalanes. El meu Partit!
Desitjo que, en el futur, tingui encerts, perquè Catalunya, sobretot
la dels barris més desfavorits, ens necessita a totes i a tots.
El PSC no ha entès les mobilitzacions
del 15M. Tampoc ha captat el que va significar la manifestació de
resposta a la Sentència del Constitucional. Cada cop més tancat
dins una closca, va perdent eleccions, credibilitat i complicitats.
Els canvis que, dins de les seves competències, l'Executiva
introdueix al Parlament de Catalunya expressen la pèrdua de les
formes, importants també en la vida política. No és elegant, si
més no, que el Secretari del Partit vulgui canviar la Mesa del
Parlament just abans de la Diada.
La manifestació de l'll de setembre de
2012 i les seves conseqüències obren un moment excepcional.
Ja no valen les ambigüitats, cal
mullar-se. Cal escollir: continuar dins un Estat que no accepta la
Nació catalana o tenir un Estat propi.
Per això, entre altres raons:
- Demano la baixa com militant del PSC
- Proposo parlar-ne amb les amigues i amics per cercar alternatives i decidir el vot a les properes eleccions de Novembre. És convenient estar associat. Cal el debat públic per compartir idees i propostes.
Salut i sort
Ignoro si se pegó bien mi anterior e inacabada perorata.
ResponEliminaNo voy a prolongarla más de lo que necesite para señalar que hace más de 40 años pugnaba con otros para hacer entrar el catalán en la escuela pública.
Y después, logrado, ha habido que seguir en el tajo para impedir que el re anchísimo más pacato y el nacionalismo
Ya veo que no se pegó mi primer comentario
ResponEliminaRenuncio a entrarlo.
La solidaridad, la justicia, son valores a defender, no la cerrazón, hoy como ayer.
Aplaudo tu esfuerzo por dejar constancia escrita de lo que han sido tus anhelos y lo continúan siendo...
Un fraternal abrazo.
El tiempo dirá quien y cuanto se ha "colau" en sus prioridades.