divendres, 5 d’octubre del 2012

Les meves raons per donar-me de baixa del PSC


Carta a la Direcció del PSC.
A la Federació de Barcelona. A les Sectorials
A l'Agrupació de Nou Barris
A les meves amigues i amics

Com sabeu fa més de vint anys sóc militant del PSC. Vaig afiliar-m'hi perquè m'agrada fer política i sóc un entusiasta dels moviments socials, de l'associacionisme i de la participació ciutadana. Les persones que em coneixeu sabeu que he intentat, dins les meves capacitats i possibilitat, implicar en associacions i entitats a companyes i companys del partit i de fora. Sempre he considerat que era una tasca noble, tot sovint poc reconeguda, i necessària. Perquè una Societat organitzada més enllà de l'Administració té més eines per lluitar pels seus drets. Catalunya ha estat pionera en la creació d'associacions de treballadors i dels sectors més febles de la societat per lluitar contra les injustícies. El PSC ha estat un bon lloc per impulsar-les i, alhora, proposar que els ajuntaments les acceptessin com a interlocutores de la ciutat i gestores cívics d'equipaments públics. Ho hem impulsat a Barcelona, a pobles i viles de Catalunya.

Quan vaig afiliar-me al PSC el Secretari era En Raimon Obiols. He seguit tots els Congressos, participant com a delegat a la majoria. El PSC, de partit dels ajuntaments ha arribat a ser-ho del Govern de Catalunya. Pasqual Maragall va obrir l'Etapa actual. Perquè Catalunya avancés calia un Nou Estatut. La Sentència del Constitucional va deixar clar que no hi havia res a fer. La resposta del PSOE va ser fatal i la del PSC ambigua i, el més preocupant, és que no va haver-hi cap reflexió col·lectiva. Es va seguir com si no hagués passat res.

El PSC, com anys enrere el PSUC i altres partits de l'esquerra parlamentària i extra-parlamentària, ha tingut un paper decisiu en la conquesta de drets i la construcció de la convivència i el benestar del conjunt de la societat catalana i espanyola. Els i les socialistes hem participat en la millora de la qualitat de vida i la construcció de ciutats per a les persones, més lliures i més justes. Barcelona n'és un bon exemple. Però, ara, al meu entendre, el PSC està esdevenint un apèndix del PSOE i deixant de ser el partit de les i els socialistes catalanes. El meu Partit! Desitjo que, en el futur, tingui encerts, perquè Catalunya, sobretot la dels barris més desfavorits, ens necessita a totes i a tots.

El PSC no ha entès les mobilitzacions del 15M. Tampoc ha captat el que va significar la manifestació de resposta a la Sentència del Constitucional. Cada cop més tancat dins una closca, va perdent eleccions, credibilitat i complicitats. Els canvis que, dins de les seves competències, l'Executiva introdueix al Parlament de Catalunya expressen la pèrdua de les formes, importants també en la vida política. No és elegant, si més no, que el Secretari del Partit vulgui canviar la Mesa del Parlament just abans de la Diada.

La manifestació de l'll de setembre de 2012 i les seves conseqüències obren un moment excepcional.
Ja no valen les ambigüitats, cal mullar-se. Cal escollir: continuar dins un Estat que no accepta la Nació catalana o tenir un Estat propi.
Per això, entre altres raons:
  • Demano la baixa com militant del PSC
  • Proposo parlar-ne amb les amigues i amics per cercar alternatives i decidir el vot a les properes eleccions de Novembre. És convenient estar associat. Cal el debat públic per compartir idees i propostes.

Salut i sort
Pep Martínez i Barceló

Barcelona, octubre de 2012

2 comentaris:

  1. Ignoro si se pegó bien mi anterior e inacabada perorata.
    No voy a prolongarla más de lo que necesite para señalar que hace más de 40 años pugnaba con otros para hacer entrar el catalán en la escuela pública.
    Y después, logrado, ha habido que seguir en el tajo para impedir que el re anchísimo más pacato y el nacionalismo

    ResponElimina
  2. Ya veo que no se pegó mi primer comentario
    Renuncio a entrarlo.
    La solidaridad, la justicia, son valores a defender, no la cerrazón, hoy como ayer.
    Aplaudo tu esfuerzo por dejar constancia escrita de lo que han sido tus anhelos y lo continúan siendo...
    Un fraternal abrazo.
    El tiempo dirá quien y cuanto se ha "colau" en sus prioridades.

    ResponElimina