Un article escrit fa quasi mig segle que conserva un cert interès. Per això li he demanat a la Margot Vila Roca que el tradueixi al català i a l'Anna González Batlle que li doni un cop d'ull i l'editi per a publicar-lo al bloc.
%20co%CC%80pia.jpg)
A l'octubre de 1976, Elías Querejeta Ediciones, dins de la sèrie EDE (Equipos de Estudio), va publicar
LA LUCHA DE BARRIOS EN BARCELONA
L'equip d'estudi, en aquesta ocasió, estava format per Jaume Carbonell, Rafael de Cáceres Zurita, Victoria Claramunt Palau. Rosa Cuyás Sol, Mario Sasot Escuer, C.B.C i jo mateix, Pep Martínez Barceló
%20co%CC%80pia.jpg)
%20co%CC%80pia.jpg)
Escriure sobre l’origen i el desenvolupament del Moviment de Barris a Barcelona és una tasca complexa, ja que segurament sia la ciutat espanyola més rica en aquest tipus d’experiències. Això és així gràcies a un procés polític, resultat de l’acció conscient de l’avantguarda dels barris, la qual s’ha basat en els nuclis actius i organitzats en instàncies legals, paralegals o clandestines, que s’han plantejat una ac-tuació de lluita social en els barris.
Pep Martínez Barceló
President de la Secció Trinitat Nova de l'Associació de Veïns 9 Barris
Barcelona, 1976
Amb aquestes paraules comença l'article, que ocupa de la pàgina 19 a la 60.
2. ELS ANTECEDENTS
Durant molts anys, fins a finals dels seixanta, les classes populars havien suportat resignadament els alts costos socials de l’acumulació capitalista i la concentració urbana; els efectes de la guerra i el caràcter dictatorial del sistema polític; l’emigració i la cerca del lloc de treball com a únic objectiu, conduïen a un baix nivell d’aspiracions socials (sacrifici en el consum) i a nul·les possibilitats d’acció política.
Per a les classes populars només quedaven obertes les portes de la resolució individual del seu problema de subsistència.
[Barraquisme, auto-construcció, rellogats; desescolarització; no utilització del transport –per inexistents o inaccessibles–; absència dels serveis sanitaris més elementals; condicionament dels barris pels seus ocupants: clavegueram, enllumenat, arranjament de carrers, construcció de centres socials, etc.]
Els esforços individuals de la població per resoldre els seus problemes eren canalitzats, en alguns casos, per les Juntes municipals (regidors) i l’Església. Els primers veien la possibilitat de canalitzar en el seu propi interès aquestes primeres temptatives del veïnat. La segona, a través de l’acció parroquial o de certs organismes (Càritas Diocesana, assistents socials), aprofitava l’acció en els barris per a la seva tasca pastoral. Sota aquestes coordenades es crearen, en alguns barris, Associacions de Propietaris i Comerciants que, en relació amb el capellà o el regidor, pressionaven tímidament per obtenir alguna petita millora al barri.
[algunes millores urbanístiques el cost de les quals carrega sobre el veïnat, etc.]
